Isoglossa centum-satem

Mapa diacrònic que mostra les àrees centum (blau) i satem (rosa). La suposada àrea d'origen de la satemització és la vermella (cultures sintaixta/abaixevo/Srubna)

La divisió centum-satem és una isoglossa de la família indoeuropea de llengües, que explica l'evolució de les tres sèries de consonants dorsals reconstruïdes en el protoindoeuropeu (PIE), *kʷ (labiovelars), *k (velars), i *ḱ; (palatovelars). Els termes procedeixen de les paraules que representen el nombre «cent» en una llengua de cada grup (llatí centum i avèstic satem).

En les llengües satem, s'hi compten l'indoiranià, el baltoeslau (bàltic i eslau), l'albanès, l'armeni i tal volta també un conjunt de llengües extintes indocumentades, com el traci, el daci i el frigi. Encara que l'albanès es consideri una llengua satem, hi podria haver algunes proves que les palatals pures i les labiovelars no s'havien fusionat totalment en el protoalbanès.

El grup centum sovint es creu que és igual que el «no satem», és a dir, que inclou tots els dialectes restants. Més en concret, en el sentit de les «llengües amb labialització» de Brugmann, el grup centum inclou l'itàlic, el cèltic, el germànic, el grec i versemblantment uns quants grups menors i poc coneguts extints (com el vènet, el macedoni antic i probablement les llengües il·líries).

El tocari, d'altra banda, combinava totes les sèries en una sola de velar, i se sol considerar, doncs, centum, tot i que la cronologia relativa del canvi no es coneix. Igualment, l'antecessor de les llengües anatòliques sembla que no seguí ni el canvi fonètic de satem ni de centum. Les sèries velars romanen a part en el luvi, mentre que en l'hitita es pot haver produït secundàriament el canvi centum, però la fonologia exacta no és clara.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in